5) Comptes de clients (deutors):

És important revisar de forma detallada els comptes de clients (grup 43) i deutors (grup 44), amb l’objecte de verificar que la totalitat de factures emeses per la societat i els cobraments rebuts dels clients estan registrades comptablement i de forma acurada. En aquest cas també cal tenir en compte:

a. Possibilitat que algun dels saldos mantinguts amb clients pugui ser considerat com a insolvent. Com a conseqüència, se n’hauria de practicar el seu deteriorament per la part realment incobrable, amb independència del seu tractament fiscal.

b. En el cas que la societat necessiti el descompte d’efectes de clients en entitats bancàries, s’ha de registrar la oportuna reclassificació dels comptes del grup 4311 (efectes comercials descomptats) amb abonament al grup 430. A més, s’ha de registrar l’ingrés en el compte comptable del banc pel descompte, amb abonament a un compte de risc bancari (grup 5208).

c. En relació a les vendes efectuades en moneda estrangera, els saldos que resultin vius al tancament de l’exercici s’hauran d’actualitzar al seu contravalor en euros a data del tancament de l’exercici.

6) Comptes de proveïdors (creditors):

A l’igual que en el cas anterior, és important revisar de forma detallada els comptes de proveïdors (grup 40) i creditors (grup 41), amb l’objecte de verificar que la totalitat de factures rebudes per la societat i els pagaments efectuats a proveïdors i / o creditors estan registrats comptablement. Serveix també el comentari en relació a possibles adquisicions de productes o serveis en moneda estrangera.

7) Existències:

En tractar-se d’actius propietat de l’empresa destinats a ser venuts en el curs normal de l’explotació o per incorporar-los en el procés de producció de cara a una venda posterior, es valoraran en general pel seu cost, ja sigui el preu d’adquisició o el cost de producció.

A tenir en compte:

a. Al tancament de l’exercici és imprescindible dur a terme un recompte de la totalitat d’unitats físiques que componen l’epígraf d’existències (matèries primeres, materials auxiliars, producte en curs, productes acabats, mercaderies comercials, …).

b. El preu d’adquisició de les anteriors unitats físiques adquirides inclou l’import facturat pel venedor després de deduir qualsevol descompte, rebaixa en el preu o altres partides similars. Al valor resultant se li afegiran totes les despeses addicionals que es produeixin fins que els béns es trobin ubicats per a la seva venda, com ara transports, aranzels de duanes, assegurances i altres directament atribuïbles a l’adquisició de les existències.

c. Per a la seva valoració, s’adoptarà amb caràcter general el mètode del preu mig o cost mig ponderat, si bé el mètode FIFO és acceptable i es pot adoptar si l’empresa ho considera més convenient per a la seva gestió.

d. Amb posterioritat a la seva adquisició, i quan el valor net realitzable de les existències (preu de venda menys despeses comercials) sigui inferior al seu preu d’adquisició o al seu cost de producció, s’han d’efectuar les oportunes correccions valoratives (deterioraments). Aquestes s’hauran de reconèixer com una despesa en el compte de pèrdues i guanys. Als efectes fiscals, aquests deterioraments han de poder ser provats.

e. Finalment, indicar que aquesta àrea te una elevada importància en l‘anàlisi dels estats financers de la societat. Això és conseqüència pel fet que la variació del valor de les mateixes entre dues dates de tancament, és part important en la determinació del marge brut. Una volatilitat elevada de l’evolució d’aquesta magnitud pot ser sinònim de dificultats econòmiques, o fins i tot d’haver-se registrat transaccions irregulars.

8) Immobilitzat:

Són aquells actius tangibles i intangibles propietat d’una empresa per a, en general, ser utilitzats en la producció o subministrament de béns i serveis i dels que s’espera puguin usar-se durant més d’un exercici econòmic. En tractar-se d’una inversió, que no una despesa, s’ha de repercutir en el compte de resultats de la societat de manera continuada en el temps, en funció de la vida útil esperada, és a dir, mitjançant la seva amortització.

a. A l’Igual que en el cas de les existències, és important tenir un control exhaustiu de cadascun dels actius fixos propietat de l’empresa, mitjançant un registre d’immobilitzat, confeccionat fins i tot a través d’un senzill full de càlcul, i en el que s’incloguin les dades de cada actiu.

b. Les dotacions a l’amortització s’han d’efectuar de manera continuada en el temps, no podent en cap cas amortitzar en funció de les necessitats del resultat de la societat.

c. Pel que fa a les valoracions inicials i posteriors, és vàlid allò indicat per a les existències, tenint en compte els aspectes fiscals que, en matèria de deteriorament, se’n puguin derivar.